L’Espiga de Les Corts es l’entitat degana de Les Corts. L’any 1924 es va constituïr en el barri un escamot que va ser el precursor del que dos anys després es va anomenar oficialment Societat Coral L’Espiga de Les Corts. Aquesta oficialitat la va adquirir amb la benedicció de la seva primera senyera el 10 d’octubre de 1926.
La nostra entitat pertanyia al desparegut Cercle Familiar Cortsenc, del carrer Cabestany, conegut popularment pel “Casinet” en què hi va tenir el seu estatge social i, en certa manera en va dependre. L’impuls que va prendre la massa coral d’aquesta jove entitat, integrada per homes sols, va ser espectacular. L’esclat de la Guerra Civil va fer emmudir els seus cants. El 1949, sota la batuta del mestre Lluís Baiget i Massip, una colla d’antics cantaires i altres de nous van reemprendre aquella activitat trencada pels tristos esdeveniments d’aquella penosa guerra. Amb molt de zel van configurar el que seria L’Espiga d’aquesta nova època. El Casinet ja no existia i els assaigs es feien en cafès i bars.
Anys després, la nova Junta va acordar la consecució d’un local social amb l’afany de rellançar l’entitat. L’any 1983, després de molts esforços, es va inaugurar el que ha estat, i és, l’estimat “Casalet”, el primer estatge independent de la societat. La construcció d’aquest casal va representar una altra de les seves fites històriques: va suposar la fi de la precarietat i va permetre establir un nou ventall d’activitats i projeccions. A partir d’aquesta inauguració i fins avui, se n’han desenvolupat moltes i molt diverses.
El cant coral sempre s’ha mantingut com l’activitat fonamental, però el teatre i la dansa han aconseguit èxits espectaculars i han proporcionat molts moments de satisfacció, tant per a aquells que es consideraven actors o dansaires com per al públic assistent. Les cantades, les representacions teatrals i els recitals de dansa han estat nombrosos i s’han ofert a llocs diversos del barri, de la ciutat i del país. En els darrers anys el conjunt d’actes oferts per les tres seccions s’han mogut a l’entorn de les 60 anuals.
Sota el voleiar de les senyeres de L’Espiga s’han aplegat diverses generacions de cortsencs que, aimadors de la terra i de l’art, han manifestat els seus sentiments a través del cant, del teatre i de la dansa. Volguem, doncs, que sota aquell voleiar hi continuïn passant les noves generacions per a la dignificació de llur esperit i per a l’enaltiment del nostre barri. És una manera de fer país.